El dret a la ciutat com a reivindicació

Seminari «El dret a la ciutat: subjectes i conflictes en la societat actual»

UIB Universitat de les Illes Balears

Grup de recerca en Filosofia Pràctica PRAXIS en el marc del projecte de recerca "Esfera pública y sujetos emergentes". Joaquin Valdivielso (coord.)

Can Balaguer, 23 de març de 2018

Can Balaguer semblava un lloc prou adient per celebrar el seminari dit El dret a la ciutat: subjectes i conflictes en la societat actual que organitzà el grup de recerca universitària en Filosofia Pràctica PRAXIS en el marc del projecte de recerca «Esfera pública y sujetos emergentes» de la Universitat de les Illes Balears.  Joaquin Valdivielso fou el coordinador d’aquesta jornada celebrada el passat 23 de març i a la que assistirem persones de diversos entorns disciplinaris totes amb interès pels estudis urbans.

Una intensa jornada començava  amb la precisa intervenció del president del recent estrenat Institut d’Antropologia de les Illes, Alejandro Miquel, que ens va fer un tast de dues lectures prou importants per a ubicar l’estat de la qüestió o tal volta el punt de partida; perquè el seminari tendria un punt reivindicatiu; però no avancem gaire la jornada. L’urbanisme com a mode de vida del sociòleg de l’escola de Chicago Louis Wirth, del que el títol és clar respecte al seu contingut, i El dret a la ciutat del també sociòleg francès Henri Lefebrve del que aquest seminari volia esser un homenatge als cinquanta anys de la seva publicació, que es celebra de la millor manera possible, amb la seva re-edició.

Reivindicant el dret a la ciutat com a únic horitzó possible, amb un nou urbanisme que permeti gaudir la ciutat, habitar la ciutat, apropiar-se de la ciutat fins a fer-la nostra, partia una jornada que dedicà el primer bloc a la representació narrada de la ciutat: ja centrant-nos en els entorns de l’illa com espai anacrònic en què en Xavi Barceló en destacà els de l’exclusió social i proposant la mirada des de fora com a ciutat del desig per part d’Eduard Moyà.

El matí es tancà amb el bloc dedicat al límits de la ciutat. Les doctores en geografia per l’UIB ens presentaren respectivament una anàlisi de l’abast territorial de l’illa com a entorn metropolità na Margalida Mestre i un estudi exhaustiu sobre la realitat dels desnonaments com a procés de despossessió d’habitatges na Sònia Vives, tot donant visibilitat al fet real de gentrificació i turistització que es volia desvetllar i donar visibilitat amb aquest seminari. El capvespre s’inicià amb la intervenció de l’antropòleg Marc Morell qui partint de les tesis de David Harvey i Manuel Delgado ens va fer palès de manera prou clara el procés viscut pel barri anomenat actualment com de Canamunt, però abans com Sa Gerreria o si més no barri Xino; tot un procés històric i social de degradació, esbucat i nova construcció per una gentrificació que ara ja s’ha convertit en un nou procés de turistització. Anàlisi clara, concisa i visual que donava entrada al bloc final, en forma de debat moderat per Mulay Embareck en què participaren l’escriptor Jaume Munar per parlar de Ciutat i Joan Uribe del Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà per parlar de Barcelona, ambdues com a ciutats en moviment, tal volta no ara el més desitjable; el que feren fou denuncia clara de l’estat real de la qüestió, de quina és la resposta tant per part de les institucions com de la ciutadania i de quina és la influència real d’aquests processos en el funcionament d’ambdues ciutats, tot dins un moviment d’afectació molt més ampla.

Publicat a Bellver, suplement cultural de Diario de Mallorca,

dijous 19 d'abril de 2018